DISCURS FALLERA MAYOR INFANTIL DE VALENCIA 2007  NURIA LLOPIS BORREGO     Bona nit valencians. Bona nit falleres i fallers.  Amb el vostre permís, el meu parlament de despedida serà ben curtet i breu. Ha arribat el moment d’acomiadar-me de tots vosaltres i tinc molt que agraïr a moltíssima gent, gent coneguda i gent  anònima  carregada de bones intencions que s’ha esforçat per fer que el 2006, fora per a mi com un conte de fades i que arribara el dia  en què es fera realitat aquella esperança que des de ben menuda tenia. Diuen que a mesura que creixes te n’adones que els contes mai no són com els has somiat, però us assegure que tot allò que enguany he tingut l’oportunitat de viure  supera el que imaginava quan des de xicoteta jugava a ser FALLERA MAJOR INFANTIL DE VALÈNCIA.  He escoltat dir als majors que les coses breus, si es fan curtetes encara són molt millors i que allò important no és que parlen les boques, sinó els cors. Per això tractaré de ser concisa i parlar-vos des del sentiment.  No és el meu propòsit llevar-li protagonisme a ningú esta nit, la nit en que sixanta-set xiquetes junt als seus familiars, amics i companys de falla esperen impacientment que es desvetle el secret d’allò que per a tretze d’elles serà el preàmbul d’una rondalla. Una història una mica diferent de tot allò que han viscut fins ara i que els permetrà aprendre i disfrutar de moltes coses que encara no coneixen de la Festa Gran de nostra ciutat, de la millor Festa del Món: LES FALLES.  Coneixeran coses grans i coses menudes, totes elles importants. Activitats darrere de les quals els fallers vessen tot el seu esforç, temps, imaginació i sacrifici i que ens mostren que hi ha moltíssimes i diferents maneres de conservar les nostres tradicions, però també detalls  o gestos insignificants, com un esguard, un aplaudiment, un bes, un pirop o una abraçada  darrere dels quals la gent de les falles els expressarà tota la seua estima.  Seran les protagonistes d’una rondalla com la que farà ara quasi un any vam tindre l’oportunitat de viure les  dotze components de la meua CORT D’HONOR i jo. Elles son: Mireia, Carlota, Mariam, Mayte, Maria, Laura, Noèlia, Marta, Andrea, Marina, Carolina i Mar. Tretze xiquetes unides per uns forts lligams d’amistat des del moment en què fórem seleccionades i eixírem per la porta gran d’esta plaça de Bous, aclamades per tots vosatres. Tretze companyes inseparables de festa i de jocs, de les quals, ni ara ni mai, pense despedir-me, perquè ha estat molt el que hem compatit juntes i les vull sempre al meu voltant per recordar els moments mes inoblidables d’este exercici i també per a continuar mantenint viva la il·lusió pel futur de la festa. Per a el meu primer bes de la nit i espere que també el vostre fort aplaudiment.          Altre beset per a LUCÍA, la fada benfactora d’un conte compartit, per la tendresa, companyia, estima i atencions que m’ha oferit en tot moment, com també ho han fet els dotze àngels de la guarda que composen la seua CORT D’HONOR.  Un conte que enguany m’ha donat l’oportunitat de conéixer a persones molt importants que mai no haguera imaginat com: Els Reis d’Espanya, D. JUAN CARLOS i  Dª SOFIA, o Sa Santitat, el Papa BENET XVI i també a representants de totes les Institucions Valencianes, cíviques, polítiques, militars , eclesiàstiques, socials i culturals, encapçalades això sí, per l’alcaldessa de València, Doña RITA BARBERÁ NOYA, que fou la responsable de fer pública la decisió del Jurat  i d’anunciar el meu nomenament, eixe nomenament amb què la sort em va somriure i amb què tantes vegades havia somiat.  Un nomenament que no hauria estat possible sense la confiança que dipositaren en mi tots els COMPONENTS DELS JURATS pels quals jo i les meues companyes haguèrem de comparéixer. Unes persones que en tot moment es comportaren amb nosaltres més que com a jutges com a autèntics amics  i que estigueren segurs de què  reunia els mèrits necessaris per a  representar al Sector del Carme, per a formar part de la Cort d’Honor i, per últim, per a ser Fallera Major Infantil de València. Més besets per a elles i per a ells.  Però, amb el vostre permís, el beset més gran de la nit li’l vull dedicar, a la persona que esdevingué el meu primer jurat, la xiqueta amb què sempre havia compartit realitats i ficcions, delers i fantasies i que renuncià a les seues aspiracions amb el propòsit de tindre  sempre ben a prop  d’ella una possible Fallera Major Infantil de València. Em referisc a la meua germana CARME, sempre en l’ombra, assessorant-me i indicant-me  en tot moment com m’havia de comportar o quin vestit m’afavoria més per a cada ocasió. Ella, junt al meu germà JOSÉ VICENTE , els meus pares i familiars,  i  amb els  companys i companyes de NA JORDANA o els veïns i fallers del BARRI DEL CARME,  compartiren el dia a dia del meu regnat i em donaren el suport i l’alé necessari durant tot l’exercici per a esforçar-me a desempenyar el meu càrrec de la millor manera que sabia, perquè  al darrere de qualsevol gest o acció meus, ells sempre estaven ben presents.  Més besets i ben forts per a l’Organisme Rector de la Festa, la JUNTA CENTRAL FALLERA, encapçalada pel regidor de festes FÈLIX CRESPO HELLÍN i tot el seu equip de gestió. Des dels directius al fallers de base i des dels xòfers als acompanyants. Mil gràcies també als orfebres, indumentaristes, artesans i fotògrafs per abillar-me i retractar-me com a una princesa i una abraçada ben especial per  a les  representants de les GAIATES de CASTELLÓ, CRISTINA i MARIA o  les FOGUERES d’ALACANT, ELENA, LAURA, LARA i RAQUEL, que a més d’oferir-me  la seua amistat i hospitalitat m’han permés participar en alguns dels actes més reeixits de les  seues festes. I més besos, molts més besos per a tots vosaltres, els ESPECTADORS i ESPECTADORES MENUTS i GRANS que des de la Plaça de Bous o  a través de la ràdio, la premsa o la televisió es trobeu compartint amb mi el final  d’un regnat de conte. Un regnat breu, però intens, que ha estat escrit pàgina a pàgina i retrasmés pas a pas pels  representants dels MITJANS DE COMUNICACIÓ, els quals m’han oferit a tothora el seu suport i m’han colmat d’atencions.   A totes i tots, presents o absents, gràcies. Gràcies de  veritat , per haver-me donat l’oportunitat de protagonitzar una història meravellosa. NÚRIA LLOPIS BORREGO, us durà sempre en el cor i mai no oblidarà totes aquelles mostra d’estima que li heu oferit.  Conte contat, ja s’ha acabat. VISQUEN LES FALLES i especialment tots els XIQUETS i XIQUETES que les vivim i disfrutem, perquè junts som el demà i de nosaltres depén el futur de la festa.  Adéu, VALENCIANS i VALENCIANES. Fins sempre FALLERES i FALLERS. Moltes gràcies per fer possible la millor festa del món i per fer-me creure que, de tant en tant, el somnis s’apropen a aquells que confien en ells.   Gràcies, moltes gràcies, per la vostra atenció , dos-mil sis besos i per sempre el meu record.