|
DISCURS
FALLERA MAYOR DE VALENCIA 2007
LUCÍA GIL RAGA
Bona nit, València.
Deixeu que vos conte
un somni.
Un somni meravellós
com un conte de fades d’un any que estarà vigent tota
una vida.
Em trobava en una
terra màgica enlluernada per un sol radiant, portadora
del sabor de la mar, de l’aroma de la flor del taronger
i del romaní, tomello i espígol de les seues montanyes.
La terra era rica i
generosa i cuidada per un poble treballador, noble,
alegre i obert,
Eixa terra, era
nostra Valéncia, la terra de les Falles, prodigi
inigualable, de fama universal, festa d’art i de foc on
jo estava totalment implicada com a fallera d’una
comissió de la capital: la dels carrers Císcar i
Borriana, on un col.lectiu il.lusionat treballava durant
tot l’any per a poder plantar un monument de les més
altes categories.
Jo me sentia
completament feliç en la meua comissió, perque tenia la
fortuna de ser la Fallera Major del eixercici de l’any
2005, i plena d’eixa felicitat, en el meu somni, me
vaig vore en el nostre Casal, junt al President,
falleres i fallers esperant la visita de la Fallera
Major de Valéncia i la seua Cort d’Honor.
No me pregunteu
perqué venien, el cas és que en eixa il.lusionada espera
jo me deia: ¡Seria meravellós
ser Cort de la Fallera Major !...¿I per qué no ser
Fallera Major de Valéncia?¡Seria el màxim honor que
poguera rebre en esta vida! ¡Seria sentir el carinyo del
meu poble tal i com jo el sent i com l’he vist respondre
a la seua figura!
I en eixos pensaments,
el ressò de vítols i aplaudiments me anunciaven la seua
visita, i quan anava a donar la protocolària benvinguda
a la Fallera Major de Valéncia, al mirar-la al rostre
¡No m’ho podia creure! ¡Era el meu!
¡Era jo eixa Fallera
Major! Al contemplar-la no sé que vaig sentir, pero la
meua persona va introduïr-se dins de la seua figura. I
tot allò que evocava en ella, vaig notar que ho rebia jo
de tots els que me voltaven.
I les paraules que em
dirigien se convertien en pirops, i les mirades en
carícies i els aplaudiments en fervor.
I el meu cor
sobreeixia de felicitat, i tornava les paraules en
somriure i les mirades en besos i els aplaudiments en un
carinyo emocionat a la gent que m’animava, me sostenia i
m’espentava fins a un èxtasi com no havia conegut mai.
I els meus ull
s’ompliren de llàgrimes d’una emoció tan gran que no
podia pensar en atra cosa que en cridar: -¡Gràcies!- a
tots.
I amb eixe crit i
plorant, me vaig despertar.I ma mare , mentres me
acariciava me va dir: - “Tranquilitzat i descansa, filla,
que demà tens un dia de molts compromisos”- i al
mirar-la i després en rededor, vaig vore el meu tratge
de valenciana sobre el que descansava la banda més
preuada del món.
Llavors vaig
comprendre que el meu somni era realitat.
I plena de felicitat
vaig donar gràcies al Cel per haver-me donat la família
que ho havia donat tot per mí i era el meu constant
suport.
I vaig donar gràcies
a la meua Comissió de Falla de Císcar-Borriana
per haver-me mostrat
el camí per a arribar a on ara estava.
I vaig donar les
gràcies a eixos Jurats que havien cregut en mí i a la
Junta Central Fallera per la seua llabor i sosteniment.
I als seus Directius: President, Vicepresidents,
Secretari General, Delegats i Adjunts per la seua
direcció, consells, cuidats i sacrificis que feien
possible la l’eixercici de la Cort d’Honor i de la
Fallera Major.
I vaig fer el meu
reconeixement a tots els artesans, pirotècnics, artistes
fallers, mitjans de comunicacions, indumentaristes i
cuidadors d’image, responsables del nostre lluiment
I vaig agrair a totes
les autoritats Nacionals, Autonòmiques, Provincials i
Locals les seues consideracions, ajuda i tractament.
I vaig recordar de
manera emocionada la participaciò en les falles de les
seues Majestats els Reis de Espanya, Don Juan Carlos y
Dña Sofia i la visita a València del Sant Pare Benedicte
XVI amb els cuals em vaig sentir una auténtica
embaixadora de les vostres festes y la nostra ciutat.
I
vaig recordar els grans i millors moments viscuts en les
de festes germanes:
A
la Comissió Gestora de les Fogueres d’Alacant i a les
seues Bellees: Laura y Raquel
A la Junta de Festes
de Castelló i a la seua Reina: María
A la Federació de
Penyes de l’Horta de Murcia i les seua Reina.
A la Hermandad de
Peñas de Burgos i les seues Reina.
I a totes les
Comissions Falleres de Valéncia i Juntes Locals de la
Comunitat amb les que he viscut moments inoblidables
plens de carinyo, atencions i alegria.
En este repàs de
felicitat he de ressaltar la companyia de una personeta
molt volguda per a mí que s’ha convertit en la meua
germana menuda: Núria Llopis i Borrego, la Fallera Major
Infantil de Valencia, que junt a la seua Cort d’Honor ha
portat plena de glòria la representació de les
falleretes i fallerets. A Núria, als seus pares,
familiars i a la seua comissió, els promet que sempre
tindran en mí a una persona seua més. Vols vullc!!
Mes no és just que es
quedara en mí a soles totes les emocions i vivències que
he viscut en est any.
Junt a mi han
compartit este regnat les meues volgudes amigues, unes
persones meravelloses, uns cors valencians mereixedors
dels màxims honors i distincions han compartit junt a mí
les vivències del somni d’un any que durarà totes
nostres vides.
Elles són molt més que una Cort d’Honor, són eixes
magnífiques companyeres que una voldria tindre com a
àngels de la guarda per a sempre i a les que mai podré
separar del meu pensament ni amagar el meu carinyo:
Laura
Vanessa
Judith
Berta
Maria Amparo
Rosa Maria
Jair
Carolina
Àngela
Virginia
Rebeca
Sandra
Xiques, sou molt més
d’allò que una voldria tindre per a compartir tota una
vida. Gràcies per la vostra entrega, el vostre carinyo i
honore les vostres virtuts.
Ara, quan encara
visc el meu somni i quan tretze noves senyoretes van a
mamprendre el seu, els desitge tota la felicitat del mon
,pero vullc dir-vos una cosa, esteu tranquiles prque
València vos rendix honors per haver arribat a on esteu!
I en este moment, quan
me trobe, tan agust, junt a tot el meu poble, vos he
despullat l’ànima en el meu somni, davant de tots
vosatres, dels que mai podré oblidar les vostres mostres
de carinyo, junt al meu poble, del que mai oblidarè que
de les cendres feu festa, junt al meu poble del que mai
oblidarè que de la plutja feu alegría, junt al meu poble,
del que mai oblidarè que gràcies a vosartos tenim la
millor festa del mon!!
Per això en el darrer
acte multitudinari i solemne del món faller en el meu
eixercici com a Fallera Major de Valéncia, vull dir-vos
en tota l’emoció que m’heu fet nàixer:
¡Gràcies,
fallers!
¡Gràcies
a tots!
¡Gràcies Valéncia, per
haver-me fet real el meu somni
| 
