R : L’empresa naix a l’any 1882. Sempre ha sigut familiar i s’ha transmés de pares a fills. El meu besavi era d’Alcoy i allá començá, després es passá a Foios i de Foios aci.

 P: La fàbrica començá teixint directament teles per a la indumentaria valenciana o treballava en altres camps?  i actualment?

R: No, les teles valencianes mai s’han elaborat. Sempre hem treballat per a onaments litúrgics o per a decoració. Actualment, des de fa uns anys, si que ens dediquem exclusivament a la festa valenciana I també a la decoració i tapiceria, a les núvies o a la modistería.

 P: Quant de temps es tarda en aprendre la técnica de teixir?

R: Segons ens treballe amb telar mecánic o artesanal. Normalment amb un telar mecánic es tarda al voltant d’un any.

 P: Es troba personal especialitzat fàcilment per a realitzar este tipus de treball?

R: No, es deu de formar. 

P: Quantes persones formen la plantilla en esta fàbrica?

R: Actualment 6 persones

 P: Quina ha segut l’evolució dels telars, actualment es treballa les teles artesanalment o amb máquinaria industrial?

R: Habitualment utilitzem telars mecánics encara que l’espolí tan sols es pot teixir amb telars artesanals.

P: Quina es la tela que té més dificultats per a teixir-se?

R: L’espolí sens dubte

 P: D’on es trauen els dissenys nous cada any?

R: El més corrent en un porcentatge molt elevat es trauen d’arxius, grabats antics.....Després també hi ha casos en els que el client du els propis dissenys y nosaltres els teixim.

 P: Amb quants colors al mateix temps pot treballar un telar?

R: En un telar mecànic esta limitat, al voltant de 6 colors, pero en el cas del telar manual pots treballar amb tots els colors que vullgues.

 P: Quin son els costos máxims i minims que pot costar una tela d’indumentaria valenciana?

R: Un minim pot ser a 6 Euros el metre amb 40 cm d’ample. Un máxim pot ser l’espolí que al teixir-se uns 10 cm diaris, que significa que una peça de traje pot tardar en teixir-se aproximadament 3 mesos, podem trobar uns preus de 1.600 Euros a 1.700 Euros el metre. 

P: Quina es la raó per la qual unes teles tenen mes pes que atres?

R: Depen, primordialment, de la cantitat de materies primes amb les que esté teixida.

 P: Camilo Miralles, exporta a l’estranger?

R: Si.

 P: Quina es l’história del panyoló?

R: Esta peça la trobem als segles XVI-XVII. Nosaltres havíem observat que les valencianes vestien una peça com és el mantó de manila, gens valenciá, ja que prové de la Xina i es del segle XVIII; o bé duien les capes de vellut negres que pertanyen a la vestimenta masculina i a més no deixen lluir el traje. A les hores várem estudiar l’história documentant-nos amb gravats, buscant en arxius de museus i vàrem obtindre esta tradicional peça per a acompanyar al traje de valenciana.

P: Pero ha sorgit altre panyoló de “cachemira”, que opina sobre ell?

R: Si busquem el tradiconal panyoló valenciá no podem anar a buscar el panyoló de “Cachemira”, ja que esta prenda arrivá a Espanya al segle XIX amb les tropes napoleóniques i es adoptada per els afrancesats espanyols. Després, amb posterioritat, a Espanya s’usá per a altres menesters, com per a cobrir sillons, o com a mantes, tovalles i actualment existeixen encara empreses italianes i franceses que es dediquen a la fabricació d’aquella tovalla de “cachemira”. Hi ha hagut altres empreses que han vist el panyoló valenciá i com nosaltres es varem patentar en el seu temps, han hagut de traure alguna cosa per no quedar-se enrere. El problema que tindrá la xica que coberta amb esta prenda es troba amb algún estranger será que podrá escoltar comentaris similars a aquest: Mira, com la tovalla de ma casa!!

 P: Quin és el preu del panyoló?

R: El seu preu depen del teixit amb el qual estiga fet, sempre será molt més car un panyoló de seda 100 %, i de les mides que tinga, perque existeixen tres distintes.

 P: Quina es la manera idónea per a ficar-se el panyoló?

R: Hi ha dues formes per a ficar-se el panyoló. Bé cobrint a la persona a partir de la “teja”, com podrien dur-lo algunes falleres quan va ploure, i com es normal, partit damunt els muscles.

 P: Veu el panyoló com un complement a un traje de cóctel com ha eixit a diverses desfilades arreu de la geografia espanyola?

R: Si, per supost. Tot lo tradicional que es puga aplicar a la modisteria actual es molt grat. Al igual que al camp de l’orfebrería, una dona amb unes arracades valencianes está molt mes bella.

 P: Quines creu que serán les tendéncies per a la próxima temporada?

R: Respecte a les tendencies no es pot opinar massa, l’estrany és el que está succeïnt hui en dia perque es donen colors massa vius i amb grans dibuixos que no tenen res a vore amb l’autentica indumentaria valenciana. El més logic seria tornar un poc a les rails, es a dir, colors suaus amb dibuixos xicotets. Pèro tu, en estos moments, no pots dir-li a una xica que té que pujar a l’escenari que duga estes teles perque els colors es perden.

Respecte al fills d’or i argent que s’utilitzen ara en els teixints, al segle XVII, el metal que existia era un metal d’argent fí i or recobert per a que no lluixqueren massa, perque quan parlem del traje de la valenciana no parlem del traje de llums d’un torero; Encara que ara s’utilitze quasi sempre.

 P: Camilo Miralles ha sigut insertat en la ruta de la seda de la UNESCO?

R: Si, la UNESCO seleccionava unes rutes europees i una d’elles era la de la seda. Investigant els punts claus al camp de la seda trobarem València. I dins de València buscaven empreses tradicionals que continuaren fabricant seda natural. Ahí es trobava Camilo Miralles.

 P: Per a finalitzar, li agrada el seu treball?